Les tradicions són les tradicions, tant aquí com a
Doncs sí! tot hi ser un dels més grans atractius turístics de Turquia, la Capadòcia estava buida, buida de turistes, buida de busos, buida de globus aerostàtics, buida de paradetes de souvenirs, buida dels venedors que et parlen fins hi tot en Aranès si s’escau. Però nosaltres l’hem trobat plena, plena de natura, plena de colors crema, plena de formes suaus, plena d’història, plena de llegendes, plena de llocs misteriosos i d’indrets màgics per descobrir, en definitiva un lloc encantador per passar-hi una setmaneta fora de temporada.
Amb l’ajuda d’un bon topògraf, l’orientació d’una dona i un mapa força deficient hem recorregut aquest indret laberíntic. De fet el mèrit no el tenim nosaltres, sinó del guia que varem contractar, l’Sppoty, un gos amb més de 14 anys d’experiència en el món de guiatge de turistes. 
Hem recorregut valls de colors vermells, roses, blancs, grocs i d’altres varietats cromàtiques que no podria ni catalogar. Les formes suaus degudes a l’erosió de l’aigua i del vent han fet volar la imaginació d’antigues poblacions d’humanoides que han volgut imitar l’estil de vida dels Picapedra. Les formes capritxoses de les formacions rocoses fan malpensar en molts dels casos, segur que han estat objecte de molts fotomuntatges eròtics, nosaltres no hem volgut entrar en aquesta temàtica doncs això és un blog serio. 
Malgrat tot els artistes encarregats de crear aquesta magnífica obra d’art natural se’n cuidaran al mateix temps de fer-la desaparèixer, temps al temps.
Doncs aquesta és la impressió que ens ha donat a nosaltres després de dues setmanes pedalant per aquesta regió que aquí anomenen Kurdistan. D’acord que com passa a Catalunya d’opinions n’hi ha de molts gustos, hem trobat qui creu que el govern actual actua de manera feixista i discriminatòria amb la seva gent, d’altres els agrada el govern que hi ha però se senten diferents a la resta de l’estat i hi ha els qui ja els agrada com estan encara que se’ls discrimini la seva llengua i cultura. 
Les sigles DTP (branca democràtica del Kurdistan, encapçalat per Ahmet Turk) i PKK (branca terrorista Kurda, actualment ubicada al nord de Irak) surten en la gran majoria de converses informals, tot i que hi ha qui ens fa baixar el to de veu quant estem en algun lloc no apropiat per aquest tipus de converses. El Kurdistan és una regió que engloba diferents països tals com Turquia, Armènia, Iran, Irak i Síria. La seu tuca del Kurdistan es troba a Diyarbakir. Els trets distintius d’aquesta regió son una llengua i unes tradicions diferents, tant en la manera de vestir com en les danses i cançons populars. A més de ser famílies molt nombroses, mínim 5 i normal 10 fills, tot i que en varem trobar un que tenia quatre dones i 40 fills, era Alibabà! De fet la comunitat kurda es troba escampada per molts racons d’Europa, hem trobat gent que té família a Bèlgica, Alemanya i Suècia.
Nosaltres però ens hi hem trobat molt a gust, malgrat que en algunes ocasions, no se si és perquè ens trobem en una zona força turística, hem detectat una doble manera de fer, una altre cara no tant amable i més interessada. Però a qui li interessen un parell de morts de gana que l’única cosa valuosa que tenen són la roda del davant i la del darrera...
Pedalar per aquestes terres ha estat força fàcil doncs ens trobem prop de la gran Mesopotàmia, lloc on segons el gran cuento de 
Ja portem forces dies intentant aprendre quatre paraules de turc i de cop i volta, ens hem vist obligats a aprendre una nova llengua, sort que al tè li continuen dient chai i per postres, degut a la proximitat amb Síria, també hi ha pobles que parlen àrab, això és un guirigall!! ara ja sabem l’origen de la torre de Babel!!
Ja fa dies que ho intenten, això que els diguis que ets ateu o agnòstic no els acaba d’agradar gaire, veuen que ets una bona persona però que quant la teva anima traspassi estarà perduda ves a saber on. Per aquest motiu i davant la mesquita de Sulaiman a Diyarbakir varem jurar fidelitat, o això és el que ens va semblar, al profeta Mohamed, i ens varen batejar, si es que així es diu en la religió musulmana, amb aquests dos nous noms. L’Asha ho porta molt interioritzat i l’Ahmet ja està buscant un segona dona.
Però com podeu veure a la foto final em sembla que tenen molt difícil de convertir a cap religió aquest parell de bruts, peluts i barbut.
