Finalment el dilema d’anar a Iran s’ha resolt, el destí ho ha volgut així, i no serà perquè no ho haguem intentat! Malgrat tot hi hem estat a prop( a 35km), i ha valgut la pena...El camí cap a Erzurum,una de les ciutats més altes de Turquia a 1900m, ha estat preciós, hem pedalat per l’altiplà de
l’Anatòlia, envoltat de cims nevats i valls amplíssimes que ens ha recordat Mongòlia, però amb les carreteres asfaltades. Aquests dies ha fet molt de fred (la màxima depèn de quin dia no passava dels 4ºC positius) i el parell de rodes han decidit anar a buscar l’escalfor de terres Kurdes, que esperem que siguin més temperades...
Aprofitant la nostre situació en aquest racó de planeta, força perdut de la mà d’Alà, hem recordat les classes de religió de l’Escorial i del Col·legi Verge del Roser i hem visitat, on segons el “cuento” de la Bíblia Noé va quedar embarrancat després del diluvi universal, el gran Mont Ararat(o Agri Dagri) de 5137m. A la foto podeu veure una instantània de Noé Bau i una de les seves bestioles favorites, la marmota Urri.
També hem visitat vestigis de fa més de 2500 anys, actualment però, el Palau Ishak Pasha de finals del segle XVII destaca per sobre de les enrunades muralles. Situat en un emplaçament amb vistes infinites, ha rebut influències arquitectòniques de diferents imperis: Seljuk, Otomà, Persi , Armeni i Geòrgia.
Després d’aquest rotllo històric Noé i la marmota s’acomiaden fins el pròxim diluvi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada