CAP A DOCIA hi falta gent!

Doncs sí! tot hi ser un dels més grans atractius turístics de Turquia, la Capadòcia estava buida, buida de turistes, buida de busos, buida de globus aerostàtics, buida de paradetes de souvenirs, buida dels venedors que et parlen fins hi tot en Aranès si s’escau. Però nosaltres l’hem trobat plena, plena de natura, plena de colors crema, plena de formes suaus, plena d’història, plena de llegendes, plena de llocs misteriosos i d’indrets màgics per descobrir, en definitiva un lloc encantador per passar-hi una setmaneta fora de temporada.

Amb l’ajuda d’un bon topògraf, l’orientació d’una dona i un mapa força deficient hem recorregut aquest indret laberíntic. De fet el mèrit no el tenim nosaltres, sinó del guia que varem contractar, l’Sppoty, un gos amb més de 14 anys d’experiència en el món de guiatge de turistes.
Hem recorregut valls de colors vermells, roses, blancs, grocs i d’altres varietats cromàtiques que no podria ni catalogar. Les formes suaus degudes a l’erosió de l’aigua i del vent han fet volar la imaginació d’antigues poblacions d’humanoides que han volgut imitar l’estil de vida dels Picapedra. Les formes capritxoses de les formacions rocoses fan malpensar en molts dels casos, segur que han estat objecte de molts fotomuntatges eròtics, nosaltres no hem volgut entrar en aquesta temàtica doncs això és un blog serio.
Malgrat tot els artistes encarregats de crear aquesta magnífica obra d’art natural se’n cuidaran al mateix temps de fer-la desaparèixer, temps al temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada