Camins que ara s’esvaeixen

Tot és nou, però res ha canviat. L’arribada al port de Barcelona ha estat com una punxada al cor, s’han barrejat molts sentiments contradictoris, per un costat ganes de veure a la família, als amics i coneguts, però per l’altre, continuar aquest viatge que va començar la inoblidable nit del dia 8 de Maig de 2009.
De nou ens hem retrobat amb la roda del Mig, feia ja vuit mesos que els nostres camins es varen separar i ara acabaran d’arribar juntes a casa.

La tornada fins a casa ha estat un petit viatge d’adaptació. Blanes i Sant Feliu ens han recordat que tenim platges precioses, tant de sorra com de roca, Girona i Olot, ens han ensenyat que tenim una terra fèrtil regada per grans rius, Sant Privat, Rupit, Cabrera i La Vola, ens han pintat un dels millors patrimonis rurals i naturals, Sant Jordi, ens ha fet veure que la MAT és una realitat, Vic, que el rellotge de la construcció no s’ha aturat i els Pins i Mas Romeu que com a casa enlloc.

Hem trobat una Catalunya no tant diferent als països que hem estat, ens hem retrobat amb un país multicultural, abocat a l’agricultura i on l’alimentació, les tradicions, i la família són la base de la nostra identitat.

Amb aquest escrit donem per finalitzat aquest blog. Cada comentari, cada correu i cada Escaip, han donat sentit al nostre viatge, moltes gràcies per seguir-nos i fins la propera!!

Si el món es mou, com puc estar aturat? Hi ha tantes coses a fer, gent per conèixer i llocs per pedalar!

La Roda del Darrera i la del Davant