L’aigua de la vida: segona part

La desembocadura del riu Nil ena ha portat a descobrir una de les ciutats amb més història d’Egipte. Alexandria fou la porta d’entrada dels romans a Egipte i un dels ports comercials més importants de la mediterrània. Però malauradament d’aquesta època esplendorosa ja no en queda res, la ciutat fou devastada en multitud d’ocasions. Ja no queden rastres ni de la més gran biblioteca de llibres antics ni del famós far d’Alexandria (considerada una de les set meravelles antigues del món) que descansa ara al fons del mar. L’Alexandria actual no té res d’envejar a les grans ciutats europees. Les grans avingudes, el passeig marítim i la nova biblioteca, capaç d’emmagatzemar més de 8 milions de llibres, ens han fet oblidar per uns dies que som a Egipte.

L’oasi de Siwa és un altre testimoni de la importància de l’aigua. Egipte extreu gran part de l’aigua de boca d’aquest oasis. En aquest indret, lluny de la contaminació i del bullici del Caire i de la resta d’Egipte, es respira calma, la gent transita pel carrer i el burro és el taxi més comú. La població d’aquest petit reducte bereber ha mantingut intacta la seva llengua i les seves tradicions. L’exclusió de la dona de la vida quotidiana, n’és un clar exemple, no es veuen pel carrer i les poques que volten van molt tapades. De mica en mica, però, la llibertat laboral de la dona és major, a Siwa ja existeix un centre on les dones borden vestits i mocadors que posteriorment es vendran a les botigues del poble.

En aquesta regió allunyada dels turs turístics hem descobert un nou Egipte, molt més acollidor, respectuós, amable, sincer i divertit, aquí hem descansat i recuperat energia pel què ens queda de viatge.

Esperant la següent glopada d’aigua us podem dir: Be water my friend!!