Abduïts fins a Turquia!!

Després d’innombrables pedalades per zones estepàries, àrides i de colors crus, ens hem vist abduïts, des de d’alt de l’avió, per una força sobrenatural, hem aparegut de cop i volta a les Guilleries!!! ai no,no, que aquí parlen Turc!
El paisatge ha canviat radicalment, ara el verd(de l’islam) predomina per sobre tots els colors, abans sols el veiem en els melons i les síndries de la carretera. Malgrat tot el tarannà de la gent continua essent el mateix; agradables, simpàtics i riallers, no hi ha treva en els nostres descansos, sempre ens veiem immersos en tertúlies inintel·ligibles que no se com però duren i duren...

Turquia és immensa, com dos cops la nostra mal-veïna Espanya, per tant contrastos mil. Fins a dia d’avui no es pas que pedalar per Turquia hagi estat fàcil, les dures rampes de la costa del mar Negrito, des d’Istanbul a Sinop, ens han fet suar de valent tot i les fresques temperatures.

La dieta també ens ha canviat substancialment, hem canviat els pans en forma d’ensaïmada pel rodó de llesques, els pinxos de greix de cul d’ovella per kebabs de pollastre i els peixos de dubtosa procedència per una varietat infinita de peixets de la costa. Ara gaudim d’una dieta més semblant a la nostre, mil tipus de dolços, fruits sec a granel, fruita i verdura de tots colors, formatge i algun que altre embotit, si es que se li pot dir embotit! fins hi tot hem pogut celebrar la castanyada, un dia després per culpa de la climatologia, no es plan d’encendre una foguera dins la tenda, més que res perquè llavors tot fa pudor a fum.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada