Terra de grecs, romans, cristians, àrabs, turcs, francesos i finalment sirians, que té aquest país que tothom el vol, un país que a simple vista no té grans riqueses; grans extensions ermes, petites formacions rocoses, muntanyes de baixa altitud i rius que gran part de l’any baixen secs. Però el que si que té aquest petit país és una situació geogràfica exquisida; la proximitat al mar i per tant a tots els països de la Mediterrània, als països de centre Àsia mitjançant la ruta de la seda i alhora als de l’Àfrica, han fet que es convertís en un dels centres comercials més importants del món mundial.
Les petjades de cada una d’aquestes civilitzacions son presents en tot el territori, des de temples pagans d’adoració al sol i a altres deus o deeses, passant per esglésies ortodoxes i cristianes, ciutadelles àrabs i fortaleses que varen formar part de les creuades. Tota barreja d’estils es confonen a Síria.
La llengua parlada en aquest país també ha sofert grans canvis, malgrat tot n’existeix una que es parla sols en tres petites poblacions de Síria (entre elles Maloula), és l’Arameu, la llengua parlada per Jesucrist i que ha passat de boca en boca de pares a fills fins a dia d’avui, actualment s’han creat instituts per tal de preservar-la doncs és una llengua parlada i molt poca gent en sap res de l’escriptura. Sols queda per catalogar la que de ben segur serà una de les noves i més fugisseres civilitzacions que mai han passat per Síria, la nostre tenda. Nosaltres però, no hem pretès colonitzar-la sols hem gaudit de la seva gent i de les seves magnífiques postes de sol en un horitzó quasi infinit.
