Fotògraf del National Geographic
Contactes amb el més enllà
Vestit tradicional beduí
El Capità Enciam
Cleopatra
Tutankamon
Floquet de Neu
Els oasis del desert occidental d’Egipte no són cap miratge, són reals, com la gent que hi viu, gent que des de sempre ha cultivat palmeres, vegetals i pastures en aquests inhòspits llocs envoltats de sorra i muntanyes. Les aigües termals, les fresques i les salades acaben essent absorbides per les arrels de la vida i pels beduïns del desert. Aquests han construït pobles de fang i palla amb carrers estrets i laberíntics on la calor del sol no li és permesa l’entrada, sempre i quan, negociï el preu amb el pesat egipci de torn.
Mentre a Europa una onada de fred i neu fa que els més petits, i no tant petits, puguin gaudir del mig metre de neu, les altes temperatures d’aquí fan més evident que el canvi climàtic existeix. No és normal, a ple hivern, tenir valors de 41ºC al migdia i no baixar dels 26ºC a la nit. Ha estat una setmana per oblidar, litres i litres d’aigua evaporada pels nostres cossos, nits de calor espantosa i ventiladors de sostre. Hem copiat els moviments lents i precisos de les criatures del desert per tal de no malbaratar ni un mil·lilitre d’aigua.
Per un instant hem sentit la ingravidesa, pròpia d’un paisatge lunar, al mig del desert, on el vent ha esculpit formes capritxoses sobre la roca blanca i nua.
Estimant el miratge.
Les platges d’aigües transparents i palmeres de Dahab (al mar Roig, Egipte) han hipnotitzat a la roda del davant i a la del darrera. Aquestes han decidit que no volien rodar per una temporadeta, crec que s’ho mereixen de tot cor, ens han portat molt lluny i si volem que ens tornin a casa les hem de tractar amb estima. Unes setmanetes sense trepitjar asfalt, sense vent de cara ni càrrega feixuga que traginar, els hi anirà de fàbula, ara podran gaudir de noves sensacions prop del mar, si es que no decideixen submergir-se en aquestes aigües plenes de peixos i coralls de mil colors i formes que fan del fons marí un paradís.
No obstant no estaran soles, continuen atraient a la quitxalla, qui tot i no aixecar un pam de terra son prou espavilats per enfilar-se a una bici dues vegades més gran que ells i pedalar per la sorra de la platja millor que ho faria en Nani Roma.
Una visita molt desitjada ens ha inflat d’aire nou les rodes, hem reviscut amb tot de detall, gràcies a l’Eva, mil anècdotes de tots vosaltres, hem reviscut referèndums, el Nadal (gràcies mare pel turrò), festes majors, àpats de comiat (gràcies cosinets pel pernil i la llonganissa, boníssims!!!), aniversaris i excursions com si hi haguéssim participat. A més sempre reconforta, després de tant de temps, tenir al teu costat a les persones que més estimes.
Ara comença una nova aventura de sis setmanes de motxilla a l’esquena per les desèrtiques terres d’Egipte.
PD: thanks John and Marnie for this beautiful picture and enjoy your next trip!!
