Final de trajecte

El descens cap a Aqaba, al Mar Roig, ens ha obsequiat amb una de les regions més feréstecs i salvatges de Jordània. El poble de Wadi Rum es troba envoltat de castells de roca i coixins de sorra de mil colors. El vent i l’aigua (escassa en tot Jordània) han esculpit, al llarg de mil·lennis, curioses formes a la roca, i d’aquesta se n’ha desprès tota la sorra del voltant, encara que crec que molta culpa de les dunes del desert la tenen els milers d’escaladors que cada any venen a desafiar aquestes parets de roca de dubtosa qualitat i amb les seves mans engrunen la sorrenca roca.


Les nits estrellades del desert es podrien resumir en tan sols una paraula: silenci...



A Aqaba s’acaba el nostre periple per Jordània amb bici, sols ens resta creuar a Egipte amb ferri i descansar per uns dies en les càlides temperatures del Mar Roig (Golf d’Aqaba), a falta de neu toca fer el llangardaix a la sorra.


Hem tocat fons!

Des d’aquí sols ens queda mirar cap amunt.



El Mar Mort és el punt de la terra que es troba més per sota del nivell del mar, ni més ni menys que a menys 400 metres, la seva salinitat és altíssima i això fa que si pugui flotar sense cap esforç. Malgrat tot, això vol dir males notícies... Les càlides temperatures i les suaus pendents s’han acabat, ara sols ens queda pujar!!! i no pas poc doncs ens enfilem a la serralada més alta de Jordània a 1700m, per tant el desnivell és considerable.


Hem passat de banyar-nos al mar a fer guerra de boles de neu en un obrir i tancar d’ulls. Una setmana enrere aquestes carreteres per les quals ara podem pedalar sense gaires dificultats estaven completament intransitables, sort que sols passa un o dos cops a l’any!


Continuem el nostre viatge per castells altius de grans muralles i vistes infinites, per antigues ciutats Nabatees, que a dia d’avui encara son un misteri, i per paisatges d’insomni d’enigmàtiques formacions rocoses.


WELKOM TO JORDAN!!! pero ja la tens!

Això és el que et diuen després de llençar-te un roc pel cap. Sembla ser l’esport nacional per excel·lència entre els nens de 7 a 15 anys, ja els pots haver subornat amb caramels, tabac o alineacions del barça, després de l’adéu (Masalama) i a la que gires el cap, patapam!! pedra al canto. Però per sort de moment son principiants en aquest esport i la punteria la tenen força desviada.

Doncs sí ja som al Regne de Jordània, terra novament de contrastos sobtats, mar i muntanya, verd i deserts en pocs quilòmetres de diferència. Terra d’antigues civilitzacions; temples, castells, ciutadelles, mesquites, esglésies... Terra trepitjada per Jesucrist, Moises, Julio Iglesias i altres personatges bíblicament reconeguts. Terra de molta immigració; palestins, siris, egipcis, caucasians i tunisians, ah! i ara dos catalans.




DEIXEM SÍRIA AMB UN BON GUST DE BOCA

Després de recórrer els estrets carrers de la ciutat antiga de Damasc, el barri jueu, el barri cristià i els grans basars coberts, ara toca canviar d’aires i anar cap a Jordània. Bé no crec que una línia pintada sobre el mapa faci canviar en un obrir i tancar d’ulls el tarannà de la gent, però algú es va inventar això de les fronteres i d’aquí que no puguem dir que som ciutadans del món.

Els primers quilòmetres després de Damasc, com a totes les grans ciutats, han estat força deplorables la carretera estava plena de tallers mecànics, naus, fàbriques i runes. Ha costat començar a veure verd, però la fèrtil terra volcànica del sud ha pintat de verd els camps de conreu i ha fet créixer els cultius de vinyes i pomeres a les altes muntanyes de la regió de Swueida. Gràcies a l’ajuda d’en Ghasan, un transportista que va treballar més de 20 anys a Veneçuela, i a la agradable companyia de l’Adel, la Mercè i la Ines, la família sirio-catalana que viu a cavall entre Síria i Catalunya, hem tornat a parlar en català i sobretot hem estat dos dies com a casa. Gràcies de nou.

La pedra basàltica de la zona va permetre als romans i bizantins construir preciosos teatres i temples, amb les mateixes pedres els Umayyads (àrabs) van construir les ciutadelles i els Ottomans (Turcs) les seves vivendes.