El Nil ha estat i continua essent la font de vida d’aquest país. Quatre mil·lennis enrere ja s’utilitzava el curs de l’aigua per tal de fer moure immensos blocs de pedra al llarg del seu recorregut, des de la frontera amb Sudan fins a la mateixa desembocadura, prop d’Alexandria. També ha tenyit de verd una petita, però vital, franja a ambdós costats del riu, on abunden grans zones de cultiu i de pastura.
Les seves constants avingudes s’aprofitaven per fer arribar les pedres més pesades als punts més allunyats de la riba. Actualment i gràcies a la construcció de la presa d’Aswan, Egipte pot controlar aquestes avingudes i alhora generar electricitat i ampliar les zones de cultiu al llarg del Nil en un 30%. La construcció d’aquesta presa però, va provocar que molts temples i poblats Nubis quedessin submergits i s’haguessin de traslladar a zones segures.
L’ambició i la fantasia dels faraons van provocar que durant anys es construïssin centenars d’edificacions funeràries i de culte al llarg del Nil. El resultat a tot aquest treball han estat temples de proporcions enormes, columnes i murs esculpits minuciosament amb tot de detalls, tombes funeràries pintades de colors vius, estàtues humanes que semblen animades i com no, les altives i famosíssimes piràmides. Tots ells adornats amb milers de jeroglífics que narren la història de la civilització més antiga del planeta.
Molt xula la foto del peu. Ptonts des d St.Julia
ResponEliminaViam si lleguim sobre història, la civilització més antiga es la Somer que estava a la baixa mesopotamia. Els egipcis van venir més tard procedent d'africa de zones conegudes ara amb el nom de Etiopia.... Veig que us hauré de passar el totxo que estic lleguint.
ResponEliminaMolts petons i perdó per el comentari que per cert fa una mica de ràbia, jeje
ig