KURDISTAN IS NOT SPAIN!!

Doncs aquesta és la impressió que ens ha donat a nosaltres després de dues setmanes pedalant per aquesta regió que aquí anomenen Kurdistan. D’acord que com passa a Catalunya d’opinions n’hi ha de molts gustos, hem trobat qui creu que el govern actual actua de manera feixista i discriminatòria amb la seva gent, d’altres els agrada el govern que hi ha però se senten diferents a la resta de l’estat i hi ha els qui ja els agrada com estan encara que se’ls discrimini la seva llengua i cultura.

Les sigles DTP (branca democràtica del Kurdistan, encapçalat per Ahmet Turk) i PKK (branca terrorista Kurda, actualment ubicada al nord de Irak) surten en la gran majoria de converses informals, tot i que hi ha qui ens fa baixar el to de veu quant estem en algun lloc no apropiat per aquest tipus de converses. El Kurdistan és una regió que engloba diferents països tals com Turquia, Armènia, Iran, Irak i Síria. La seu tuca del Kurdistan es troba a Diyarbakir. Els trets distintius d’aquesta regió son una llengua i unes tradicions diferents, tant en la manera de vestir com en les danses i cançons populars. A més de ser famílies molt nombroses, mínim 5 i normal 10 fills, tot i que en varem trobar un que tenia quatre dones i 40 fills, era Alibabà! De fet la comunitat kurda es troba escampada per molts racons d’Europa, hem trobat gent que té família a Bèlgica, Alemanya i Suècia.

Nosaltres però ens hi hem trobat molt a gust, malgrat que en algunes ocasions, no se si és perquè ens trobem en una zona força turística, hem detectat una doble manera de fer, una altre cara no tant amable i més interessada. Però a qui li interessen un parell de morts de gana que l’única cosa valuosa que tenen són la roda del davant i la del darrera...

Pedalar per aquestes terres ha estat força fàcil doncs ens trobem prop de la gran Mesopotàmia, lloc on segons el gran cuento de la Bíblia Allah o Déu, com ni vulgueu dir, va crear Adam, és aquí on tres religions troben els seus inicis: la jueva, la cristiana i la musulmana. Per tant està farcit d’esglésies i mesquites. També hi han restes d’abans de crist quant les religions paganes adoraven les forces de la naturalesa. Aquesta regió és força plana i les temperatures son agradables de dia i fresques de nit. Sort que a les nits hem trobat quasi sempre lloc a cobert, doncs ens han acollit en gasolineres, petits bars de carretera i cases particulars, on per sols demanar aigua ens han portat el sopar i l’esmorzar.

Ja portem forces dies intentant aprendre quatre paraules de turc i de cop i volta, ens hem vist obligats a aprendre una nova llengua, sort que al tè li continuen dient chai i per postres, degut a la proximitat amb Síria, també hi ha pobles que parlen àrab, això és un guirigall!! ara ja sabem l’origen de la torre de Babel!!