Un any passa volant!!

Ja fa un anyet d’aquestes fotos, quins records, quines emocions, quines pessigolles a l’entrecuix, en definitiva una vetllada màgica per a tots dos.
Aquell nit començava una nova vida solets, vull dir sense el caliu de la família i de les amistats, ens esperaven nous indrets per descobrir, noves cares per conèixer, nous menjars per degustar i noves aromes per olorar. El camí ha estat força planer, no ens podem pas queixar, però com la vida, sempre hi han moments durs que s’han de vèncer i es aquí on, malgrat les distàncies, hi heu estat presents cada un de vosaltres, recordant dies passats amb la vostra companyia ens ha ajudat a ser més valents, a pedalar quant el vent bufava de cara, a empènyer quant feia pujada, a fer desaparèixer del nostre cap els moments dolents i a somriure quant les coses no anaven del tot bé. Aquesta força no entén de distàncies ni de barreres, existeix i punt!

Per aquest motiu voldríem donar-vos les gràcies de nou per formar part del nostre viatge, mai ens hem sentit sols. Gràcies als qui vareu venir, als qui no vareu poder però ja ens havíem acomiadat, als qui no varem tenir temps de dir adéu, perquè sempre deixes coses pel final i no les acabes atrapant, i als qui us n’heu assabentat tard. També moltes gràcies a la roda del mig que ja sap que la trobem a faltar! i a algú molt especial que també hi era i no sabia ben bé que estava passant.

2 comentaris:

  1. mirant les fotos estavem tots molt contents, unes cares de rialles, alegres... era perquè marxaveu???

    si que fot un any... que ja vam tornar a celebrar la nocturna!

    Molta sort ara ja que teniu 365 dies d'experiència!

    ResponElimina
  2. Ítaca, Kavafis

    Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
    has de pregar que el camí sigui llarg,
    ple d'aventures, ple de coneixences.
    Els Lestrígons i els Cíclops,
    l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
    són coses que en el teu camí no trobaràs,
    no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
    emoció escollida
    et toca l'esperit i el cos alhora.
    Els Lestrígons i els Cíclops,
    el feroç Posidó, mai no serà que els topis
    si no els portes amb tu dins la teva ànima,
    si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

    Has de pregar que el camí sigui llarg.
    Que siguin moltes les matinades d'estiu
    que, amb quina delectança, amb quina joia!
    entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
    que et puguis aturar en mercats fenicis
    i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
    corals i nacres, mabres i banussos
    i delicats perfums de tota mena:
    tanta abundor com puguis de perfums delicats;
    que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
    per aprendre i aprendre dels que saben.

    Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
    Has d'arribar-hi, és el teu destí.
    Però no forcis gens la travessia.
    És preferible que duri molts anys
    i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
    ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
    sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

    Ítaca t'ha donat el bell viatge.
    Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
    Res més no té que et pugui ja donar.

    I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
    Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
    ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

    (Traducció de Carles Riba)

    ResponElimina