Retornant als orígens d’aquesta illa, no volíem descuidar-nos de nomenar el gran gegant que dicta la vida de gran part dels Sicilians, el volcà Etna. El més gran volcà actiu de tot Europa. Aquest volcà de més de 3200 metres d’altura no ha deixat mai de fumejar, i no passen més de deu anys que es produeixin grans erupcions de lava. Per sort hi ha un equip de vulcanòlegs que dia a dia estudien el comportament i els moviments del volcà, i poden preveure amb una antelació d’un mes la propera erupció. Les faldes del volcà són verdes i molt productives, centenars de petites parcel·les estan plenes de vinya, oliveres, cactus (figues de moro) i festucs. La climatologia és força canviant, una muntanya tant alta a ran de mar fa de pantalla a les tempestes, que descarreguen abundants precipitacions i ressalten els colors de la ginesta entre tanta obscuritat. 
L’ascensió a l’Etna sols es pot fer amb la companyia d’un guia local, fins a 2900m la pujada al volcà és lliure, encara que les facilitats per no cansar-se són moltes, funivia, taxi, jeep. La resta està restringida doncs és la zona de més risc de no quedar socarrimat si no es coneix el camí adequat, gràcies a les brases del volcà i a una parella d’enamorats argentins (recuerdos para Miguel i Martina) aquests dies hem menjar carn!!!
Els pobles i ciutats que circumden la muntanya han estat construïts amb la mateixa matèria que escup el volcà. La pedra negra volcànica dóna als carrers un aire ombrívol i als monuments un caràcter altiu i superb.
Els últims dies a Sicília a prop del mar han servit per gaudir dels els colors màgics de les postes del sol des de dalt de les teulades i alhora recuperar energies(Canòlis de Ricota, dolços típics del país) per la següent etapa del nostre viatge, Sardenya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada