Oh Europa que cara que ets!!


Tot just posar les rodes al terra de la Sicília, a Palermo, hem rebut la primera i no menys esperada garrotada de l’euro, però que car és tot!! estàvem massa ben acostumats.


Aquesta petita illa de dimensions i forma no molt diferent a Catalunya és del tot rural, l’interior, molt muntanyós, està ple de camps de blat, oliveres i vinya, i a la costa, gràcies al clima càlid i als nombrosos hivernacles, es produeixen grans quantitats de verdures, sobretot tomàquets i albergínies.


Els pobles de l’interior estan penjats literalment a les vessants de les muntanyes, els carrers i les carreteres serpentegen com les pistes d’escalestrix i descendeixen vertiginosament cap a les valls. Per tal de pujar-les hem ideat un sistema revolucionari, amb l’ajuda d’un cargol treu banya pugem com diuen aquí: “piano piano s’arriba lontano”.


No obstant a les ciutats es respira un aire de modernitat, la gent amb els seus pentinats d’última tendència i els seus vestits de passarel·la es giren al veure’ns passejar pel carrer amb la mateixa roba de quant vàrem sortir de casa. També l’oferta de menjar és més variada, encara que recorrem massa sovint al plat per excel·lència del país, la pizza i la pasta.


A Sicília encara conserven una forta tradició religiosa, prova és la gran quantitat d’esglésies i catedrals que hi han a les ciutats i pobles. Degut a que aquesta regió és d’origen volcànic la inestabilitat geològica ha estat, al llarg dels segles, força activa, prova és que no es conserva quasi cap edifici d’abans del segle XVII, en moltes ciutats, sobretot del sud-est, les esglésies i els palaus son d’origen barroc, amb les seves figures expressives, fantasioses i deformes. Els temples gecs han estat reconstruïts i ara són una atracció turística més.


També en aquesta regió el pes de la família és molt important, oi senyor Corleone! i com a tota família hi ha quitxalla que s’ha de distreure.


5 comentaris:

  1. Ei parella!!!
    Ja us aneu acostant... Piano...piano s'arriba lontano...
    Per cert! Quina bicicleta més extranya que teniu! No sembla que hagueu d'arribar gaire lluny donant voltes al mateix lloc...
    APA!!!No us hi maregeu gaire!!

    Fins aviat!!!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Madre mia que tontos!!!!!!!!!

    Ja teniu el comentari!jajaaj

    ResponElimina
  3. Ufff! Quin cansament pedalar sense arribar enlloc, ja podeu posar la bruixola dirrecció Zurich que així en treureu més profit, jejejej!! Us espero el dia 25 de Juliol al costat del llac!!! jejjej!!

    Un petonàs parelleta!!

    Milo i Jheisson

    ResponElimina
  4. Hola!!

    Molt bo el vídeo!!!! he rigut molt!!! Ara fa dies Anneta que no em respons els mails que t'escric, eh?? Ai que t'hauré de renyar... però de fet ja vaig seguint el blog i demano informació i ja estic al cas, d'on passeu i què feu!!! No us havia escrit mai per aquí pq no sabia pas com fer-ho!!! ara em sembla que ja ho he solucionat... jo i les noves tecnologies...

    Res que seguiu així de bé!!! Anna, estàs molt morena, eh??? (tu Cesc també, però com que l'anna sempre farda de que està més morena que ningú!!!)

    Va una abraçada molt forta de part meva i d'en Mon!!!!

    ResponElimina
  5. Mare meva, em sembla que tant viatjar, no pot ser bo. Aquest video ho expressa ben bé. Quina gràcia, com s'us para!! ;)
    Ei, que això que dic és per enveja, eh!
    Fins molt aviat, cosinets.

    Cristina

    ResponElimina