Tot és nou, però res ha canviat. L’arribada al port de Barcelona ha estat com una punxada al cor, s’han barrejat molts sentiments contradictoris, per un costat ganes de veure a la família, als amics i coneguts, però per l’altre, continuar aquest viatge que va començar la inoblidable nit del dia 8 de Maig de 2009.
De nou ens hem retrobat amb la roda del Mig, feia ja vuit mesos que els nostres camins es varen separar i ara acabaran d’arribar juntes a casa.
De nou ens hem retrobat amb la roda del Mig, feia ja vuit mesos que els nostres camins es varen separar i ara acabaran d’arribar juntes a casa.
La tornada fins a casa ha estat un petit viatge d’adaptació. Blanes i Sant Feliu ens han recordat que tenim platges precioses, tant de sorra com de roca, Girona i Olot, ens han ensenyat que tenim una terra fèrtil regada per grans rius, Sant Privat, Rupit, Cabrera i La Vola, ens han pintat un dels millors patrimonis rurals i naturals, Sant Jordi, ens ha fet veure que la MAT és una realitat, Vic, que el rellotge de la construcció no s’ha aturat i els Pins i Mas Romeu que com a casa enlloc.
Hem trobat una Catalunya no tant diferent als països que hem estat, ens hem retrobat amb un país multicultural, abocat a l’agricultura i on l’alimentació, les tradicions, i la família són la base de la nostra identitat.
Amb aquest escrit donem per finalitzat aquest blog. Cada comentari, cada correu i cada Escaip, han donat sentit al nostre viatge, moltes gràcies per seguir-nos i fins la propera!!
Si el món es mou, com puc estar aturat? Hi ha tantes coses a fer, gent per conèixer i llocs per pedalar!
La Roda del Darrera i la del Davant
Benvigutsssssssss!!!!!!!!!!!
ResponEliminaEi família!!!!
ResponEliminaVeiem que ja sou per aqui!!! Per què.... no heu marxat un altre vegada, oi??
Sigueu molt benvinguts; ja triguem en trobar un dia per veure'ns!!
Fins aviat!!! Una abraçada!!!